LLUNY En estrany lloc i en estranya contrada Lluny, molt lluny em resten els mots que sé i conec i que són meus. Aquí visc a les palpentes entre boscos d’estranyesa fermat a paraules foresteres. No puc ni sé despullar-me l’ànima amb veus apreses als llibres. Em sent mancat, disminuït, com si em faltas la
imperceptible la carn flaqueja Al llindar incert dels minuts un àngel menut esclafa sovint records i enyorances- El riu de la sang ,cansat arrossega quimeres antigues cap un no-res indulgent i la carcassa de l`ànima s´esbuca poupoc davant meu
els nostres padrins el dia de cap d’any solien dir: Així com l’hem vist començar que el vegem acabar. Avui pareix que la gent ha oblidat aques costum i sentim a tot arreu : Bon any nou. Jo dic als amics que al 2015 “Marededeueta que em quedi així com estic”. Això vol dir que
Dies rúfols Cansat de dies rúfols,cor silent,beaces plenes de xacres antiguestant se val cada por, tot són mentidesfalornies inventades de la gent. Desaré les flors seques suaumentque un dia vaig collir a valls floridescremaré a un munt feixos d’ortiguesarrantcant-les d’un cop del pensament. Llavors a l’hora trista dels adeusportaré dol per tants de viures lassosabans
No vull que la rabia del dies em nafri els ossos. No vull que l’àngel gelós emclavi minuts a l’ esquena. No vull que la ma que ara em dones trenqui un dia el meu sonrrís. No vull que un boscatge de fang m’ ofegui el jardi, ni vull contar cadaveres ala vora del camí.