Anit, la Sala Joan Joanes de Bocairent, és va omplir de gom a gom de gent del poble i comarques del voltant, que no ens vam voler perdre la taula redona sobre l’Aplec Prohibit de Bocairent. Era l’any 1963 i les forces repressives del franquisme van impedir aquell IV Aplec valencianista, organitzat per les joventuts
https://www.lavalldigital.com/index.php/beneixama/actualitat/798-les-xiquetes-i-els-xiquets-canten-a-paco-munoz-a-beneixama?fbclid=IwAR3xM0FZ8YQRFoBhvCiVSgYx0NA83KdheE3NUBy3FUppNjQg8pAChCPUdkg
El dissabte 11 de febrer, malgrat que a poqueta nit feia frescoreta, vam anar a Xàtiva per veure la recreació del Tractat d’Almisrà, que per primera vegada es representava en aquesta ciutat. Em mitja hora s’omplí la platea, algunes llotges i part del galliner del Gran Teatre. I tot gràcies fonamentalment a dues persones que,
http://amicsdejoanvalls.blogspot.com/2023/02/vicent-luna-i-la-muixeranga-penyeta.html
Un anys més, i amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni històric i arqueològic d’Alcoi, el Museu Arqueològic i el CAHEA ens proposen 10 excursions voltant Alcoi. La primera fou el passat diumenge (25-02-2023) al jaciment islàmic El Castellar. Unes quantes vegades he pujat al capdamunt d’aquest turó de 840 metres. Us puc ben
ÍNDEX 1.- Introducció 2.- La formació: Batxillerat i Magisteri (1969-1980) 3.- La formació: cursos de valencià (1976-1983) 4.- Comence a fer de mestre: de mestre de valencià (1983-1987) 5.- Continue fent de mestre: de mestre d’EGB (1987-1991) 6.- Comence a fer d’assessor: d’assessor de Coneixement del Medi (1991-1997) 7.- Torne a fer de
A Joan Fuster Únicament perdurava, foradant la boira, aquella finestra encesa, amb un llum petit i persistent com una misteriosa taca de sang prematura. Vicent Andrés i Estellés (Versos a Jackeley) Únicament perdurava, foradant la boira, aquella finestra encesa d’aquell senyorial casalici, d’on sorgiren molts projectes i cants. Allí, al mític carrer de
Divendres passat, i al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM), es va fer la gala d’entrega dels Premis Palmells 2022, mà del futur, uns reconeixements a la cultura dels valencians i valencianes, una escultura de l’artista Antoni Miró. A l’acte, conduït per la periodista Amàlia Garrigós, van intervidre Josep Sou, Jordi Tormo i Palmira Torregrossa, que
Aquest és un dels cartells (Pilar Villuendas, 1980) que iniciaren la immersió lingüística a Catalunya. Després de 42 anys la situació si fa no fa continua sent la mateixa o pitjor. El català segueix sent un dret, sí, però el castellà a més d’un dret és un deure. Justament en aquesta diferència és on rau,
Dijous passat (19-05-2022) vam presentar al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (COM) La Placeta de les Xiques, (Edicions del Sud, 2020) el llibre pòstum del mestre i amic Josep Lluís Peiró i Pérez. Han hagut de passar més de dos anys perquè poguérem ajuntar-se tots i fer aquesta presentació, que estava prevista per al 12 de
Dissabte passat, malgrat la pluja, vam inaugurar el Centre d’Interpretació del Tractat d’Almisrà. Aquest projecte de l’Associació del Tractat, que s’inicià en la dècada dels vuitanta, ara ja és una realitat. Un centre per posar en valor el Camp de Mirra i aquell important fet històric que marcà el futur dels valencians, i molt especialment
Anit, al Club de Tennis de Tavernes de la Valldigna, tingué lloc la primera de les cinc xarrades previstes que l’associació Nacionalistes de la Valldigna ha organitzat al voltant de l’Any Joan Fuster 2022. Isidre Crespo, el ponent que ens parlà i que fou presentat per Miquel Boronat, és un dels estudiosos que coneix millor
I sí, organitzaran tota mena d’actes per parlar de Joan Fuster. I aquells que l’enviaren a l’ostracisme i que durant tants anys l’han tingut oblidat i vetat, ara s’ompliran la boca i es posaran medalles, tot exaltant la figura d’un dels nostres intel·lectuals més universals. També parlaran de la relació amb Sueca, el seu poble;
El 21 de juny de 1992 l’escriptor Joan Fuster i Ortells moria a la seua casa natal del carrer Sant Josep 10 de Sueca (la Ribera Baixa). Amb el seu traspàs, la literatura catalana perdia un dels seus millors assagistes, un intel·lectual que sacsejà consciències adormides, un referent per a moltes generacions, una mena d’enfant